Camins
Camins paral·lels, ànimes bessones, roques compartides, cels redescoberts en quatre ulls, dues mirades enquadrades en un sol pla, nostàlgies dividides, somriures doblats..
Avui el silenci ha detingut el món pausadament, sense presses per tornar al ritme habitual ni recança per tornar a la paraula. Hi ha moments en que no cal dir les coses per saber-les, per sentir-les, per transmetre-les i retranmetre-les.
En breus moments de retorns i de presagis, la petitesa s'ha mesclat amb els anys i d'un racó atestat de gent se n'ha fet una altre punta del món, unes rialles infantils, uns escrits premiats. Tot torna, ja ho diuen.
Que ens queda de tot?Que ens quedarà de l'ara?Avui potser només podem mesurar-nos l'alçada i desar amb pany i clau les paraules ja sabudes per reinventar-les. La vida com ha fet sempre ens tornarà al mateix camí.
A moments de tendresa compartida i de llàgrimes que muten a somriures eterns. Seguirem caminant.
posted by Elma Vila @ 4:29 PM
1 Comments:
SILENCIS PLENS
Mai el silenci m'havia fet sentir tan bé com avui, mai el silenci havia estat tant ple de paraules i sensacions com avui. El paral·lelisme que ens uneix ens enforteix i ens ajuda a caminar juntes, si una cau, la mà de l'altre l'ajudarà a seguir caminant, i si les dues cauen, els seus silencis, les seves mirades, les seves llàgrimes, les seves rialles...s'uniran per tornar-les a aixecar. Gràcies per ser un dels pilars de la meva vida, no crec que torni a trobar mai una amistat tan especial com la que comparteixo amb tu.
Publica un comentari
<< Home