Noves mirades
El món des dels ulls encuriosits d'un nen de cinc o sis anys és un castell de sorra etern que cal preservar de l'aigua del mar, és un viatge submarí per corredors de pisos de 80 metres quadrats i espectacles a balconades. Sencillesa, puresa, felicitat. Tot es redueix a quatre parets,a tot allò que hi cap en el meu cap. Tot es divideix en allò que vull i allò que no vull. Simplicitat dins la petitesa.
El món des dels ulls indòmits d'un adult és un dia sencer dins la pantalla d'un ordinador, és un sopar de feina que no s'acaba mai, una nit sense sexe, un tren que no arriba, un impostos que no s'acaben. Maduresa, experiència, preocupacíó. Tot es redueix a guerres cotidianes, a tot allò que hi cap en els meus ulls. Tot es divideix en allò que és correcte i en allò que no ho és. Complicació dins el temps d'un rellotge.
El món des dels ulls d'un diari són guerres, lleis, valors de borsa, estrenes d'oci i reconeixements. Objectivitat, serietat, reflex.
Potser caldria pensar en la fusió de totes les cares del prisme per conferir una imatge propera a la realitat, barreja d'humanitat i fredor. No tornarem a ser nens de cinc anys ni ells seran adults però és possible seguir creient que podem somiar, que podem creure i podem lluitar per metres qaudrats d'expressivitat i de claror.
posted by Elma Vila @ 10:23 PM
3 Comments:
Molt bones!
Estic d'acord amb el teu text, a part que m'ha fet gaudir moltíssim per l'estil en que està escrit, és quasi un sonet en prosa. Em reconec la teva companya d'armes en aquesta lluita tot i que la trobo bastant utòpica, de totes maneres trobo imprescindible tenir una icona pel qual lluitar, tenir cert estímul per intentar canviar allò que considerem mutable cap a bé. De totes maneres, opino que si s'aconseguís això que tu dius, si d'aquest "prisma" com molt bé l'anomenes en sorgís la veritat i aquesta fos publicada, els quioscos no vendrien ni un sol número. Per què? Perquè els nens de cinc anys no entendrien i seguirien creant-se móns màgics dins les seves quatre parets; perquè els adults no s'hi veurien reflexats, perquè no s'hi reconeixerien, perquè trobarien les propostes dels escrits absurdes i totalment alienes a la seva concepció global de la realitat; perquè aleshores no seria un diari... sinó un miracle. Tot i això, em tens amb tu en aquesta croada. Nets dolços.
Elma, moltes gràcies per compartir amb jo sa teva experiència! veig que no sóc, ni de bon troç, s'única que se sent una mica, indiferent?? pessimista??! ajjaja, bé bé...saps què? crec que es consell que li vares donar a sa teva amiga publicista me l'aplicaré. si hi ha gent que està allà dalt, que segurament varen passar per ses mateixes crisis que noltros, per què no ho puc intentar jo tmbé?!
Ets un sol de nina! I molt bo s'escrit des nins. Potser perquè hem passat massa anys amb nosaltres mateixos ja no veiem allò que feim tant bé, però des d'aquí fora sí que s'aprecia es talent.
Ànim!!
I una bona aferrada!
M'encanta haver vist el món des de tantes mirades. Però és cert, estic d'acord amb tu, hauriem d'intentar conjugar totes les mirades en una que fos més propera a la veritat en els mitjans de comunicació.
Però a mi m'encanta pensar que encara hi ha mirades innocents de nens de cinc anys. És difícil que un nen de cinc anys miri pels ulls d'un adult o que un adult ho faci pels ulls d'un nen de cinc anys. Tanmateix, potser la grandesa de l'existència és que hi hagi tantíssimes mirades. Més enllà del que busquem tots en un diari, la neutralitat i potser aquesta inassolible veritat, en la vida real és realment omplidor que hi hagi tantes mirades com ulls. Haver de posar d'acord aquestes mirades ja seria un altre tema...
Publica un comentari
<< Home