Paraula: espina i pètal

Ens cobrim de paraules que ens arrosseguen la rialla i ens porten fins i tot al rubor de qui se sap finestra oberta. A vegades però, les paraules es tornen destralades i fan brollar sang de racons de l'ànima. El món del mot és tan complet que pot actuar com a defensa i com acusació i en breus parcel·les de temps es pot tornar en contra del buscador de la bellesa de l'escrit o dit. Són les paraules les que ens donen poder o som nosaltres els que les hi conferim aquest aspecte grotesc-fabulós?Miquel Martí i Pol descobrí el bitllet de retorn en cada llibre i cada vers escrit. Urdaci exposa en tapes dures el punt on el portaren els mots. Poetes, periodistes, comunicadors, mestres...humans. tots viuen de i per elles i tanmateix tothom segueix buscant la seva essència en el llarg camí de viure. Alguns creuran que tot està dit i altres seguiran pensant que queden paraules per inventar, per omplir o buidar el silenci. Res existiria sense el do de la paraula. Seguirem somrient, plorant, vivint, somiant en la bellesa d'allò dit i d'allò que s'escola del mateix cor de la paraula per passar a ser silenci, reflexió, misteri i curiositat.