No cal sortir d'un país per trobar les fronteres

Fa uns dies el govern del Marroc va negar l'entrada al seu país a un grup de parlamentaris catalans i representants de l'Associació catalana d'amics del poble saharaui. Matisso: va negar la petjada en terra saharaui. La delegació catalana no va poder baixar de l'avió. Les raons: cal un permís del govern de Zapatero i no són permesses les iniciatives independentistes.

Després de llargues i intenses reclamacions des de les portes d'emergència, no van presentar-se ni membres del consulat espanyol al Marroc ni membres de la UNESCO. Intent de motí dalt l'avió i viatge de tornada.

Ara un dels parlamentaris que no va participar en l'expedició recrimina els que ho van fer, des de la tribuna del PSC. Per la seva part els representants del PP, CiU, ERC i IU-ICV que van aterrar a l' El Aaiún afirmen que tenien cita amb el govern del Marroc. El ministre d'afers exteriors, Moratinos assegura que en breu membres del congrés i del Senat podran arribar al Sáhara i que tot es basa en una relació cordial entre els dos governs. La polèmica està servida.

Però recordem que la raó principal del viatge era posar un granet de sorra a la millora de la situació del Sáhara Occidental, on families senceres resten dividides des de fa més de 30 anys.

Negacions, fronteres, permissos...Sembla ser que la llibertat també té fronteres.